Botarell té una íntima relació amb els camps de cultiu adjacents. Situat als peus de la serra de Prades, la morfologia urbana d’aquesta població presenta uns límits molt difusos amb el camp.
L’estratègia d’organització de l’habitatge sorgeix de la reactivació de l’estructura geomètrica latent encara en la parcel·la dels camps de cultiu, pensats com a eficients sistemes de bandes paral·leles. El paisatge com a eina de projecte.
La casa s’organitza en bandes funcionals flexibles que actuen segons gradients d’intimitat, es mostra introvertida pel front del carrer i pels laterals, i s’obre completament al sud per garantir llum natural, establir una relació propera amb l’exterior, minimitzar les pèrdues tèrmiques i protegir la casa del fort vent del nord.
Amb l’aprofitament de les energies naturals s’intenta minimitzar el consum de recursos energètics, prioritzant estratègies bàsiques com l’orientació, la reutilització de les aigües pluvials per al reg de l’hort o els fluxos de ventilació.
Una casa relacionada amb el territori, i pensada a llarg termini, prou versàtil per poder absorbir els canvis en l’estructura familiar al llarg del temps.